Selecció de models de controladors lògics programables

May 05, 2026

Deixa un missatge

Hi ha una gran varietat de productes PLC disponibles. Els diferents models de PLC corresponen a diferents formes estructurals, característiques de rendiment, capacitats, conjunts d'instruccions, mètodes de programació i preus; a més, cada model s'adapta a escenaris d'aplicació específics. En conseqüència, la selecció encertada d'un PLC és de gran importància per optimitzar els indicadors de rendiment tècnic i econòmic d'un sistema de control basat en PLC-.

 

Models PLC
La selecció d'un PLC s'ha de basar en una avaluació exhaustiva de diversos factors, com ara el tipus de model específic, la capacitat, els mòduls d'E/S, els mòduls d'alimentació, els mòduls de funcions especials i les capacitats de comunicació i xarxa. El principi fonamental que guia la selecció d'un model de PLC és esforçar-se per aconseguir l'equilibri òptim entre rendiment i rendibilitat-, alhora que es compleixen tots els requisits funcionals i es garanteix la fiabilitat del sistema i la facilitat de manteniment. Les consideracions clau durant el procés de selecció inclouen escollir una forma estructural adequada, determinar el mètode d'instal·lació, complir requisits funcionals específics i criteris de velocitat de resposta, garantir la fiabilitat del sistema i-si és possible-estandarditzar els models de PLC seleccionats per minimitzar la varietat.

 

Formes estructurals
Els PLC es divideixen principalment en dues categories estructurals: el tipus compacte (monoblock) i el tipus modular.
El PLC de tipus compacte-acostuma a oferir un cost mitjà inferior per punt d'E/S en comparació amb el tipus modular i presenta una empremta física relativament menor; generalment s'utilitza en sistemes de control a petita-escala on el procés industrial és relativament fix i invariable. Per contra, el PLC de tipus-modular ofereix capacitats d'expansió funcional flexibles i convenients; proporciona una major latitud pel que fa al nombre total de punts d'E/S, la relació entre els punts d'entrada i de sortida i la varietat de mòduls d'E/S disponibles. A més, facilita el manteniment i normalment s'utilitza en sistemes de control més complexos.

 

Mètodes d'instal·lació
Els mètodes d'instal·lació del sistema PLC es poden classificar en tres categories generals: centralitzat, E/S remota i distribuït (que implica una xarxa de diversos PLC).
El mètode centralitzat no requereix maquinari addicional per conduir unitats d'E/S remotes, el que resulta en temps de resposta del sistema més ràpids i costos més baixos. El mètode d'E/S remota és -adequat per a sistemes-a gran escala on l'equip controlat està dispers geogràficament; Les unitats d'E/S remotes es poden distribuir i instal·lar molt a prop dels dispositius de camp, minimitzant així la longitud del cablejat-tot i que aquest enfocament requereix l'addició de controladors i fonts d'alimentació dedicats per a les unitats d'E/S remotes. El mètode distribuït-que implica una xarxa de diversos PLC-és ideal per a escenaris on diversos equips requereixen un control independent però han de romandre interconnectats; aquest enfocament permet l'ús de PLC més petits i compactes, tot i que obliga a incloure mòduls de comunicació addicionals.

 

Requisits funcionals
Normalment, els PLC de petit-escala (nivell d'entrada-) proporcionen funcions bàsiques com ara operacions lògiques, temporització i recompte; aquestes capacitats són suficients per satisfer els requisits dels equips que només es basen en un control discret (encesa/apagada).
Per als sistemes on predomina el control discret però es complementa amb un nombre limitat de llaços de control analògic, es pot seleccionar un PLC de nivell d'entrada millorat capaç d'acomodar unitats de conversió d'analògic-a-digital (A/D) i digital-a-analògic (D/A), i amb capacitats addicionals d'operacions bàsiques de substància i addició (addició) i funcions de transferència de dades. Per a tasques de control de major complexitat-específicament aquelles que requereixen càlculs PID, control de-bucle tancat, comunicació de xarxa i funcions similars-la selecció d'un PLC de gamma mitjana-alta-ha de determinar-se per l'escala i la complexitat del sistema de control. Tanmateix, com que els PLC de gamma mitjana i alta-són relativament cars, normalment es despleguen en entorns de control de processos a gran-escala i sistemes de control distribuïts.

 

Velocitat de resposta
Els PLC són controladors-de propòsit general dissenyats per a l'automatització industrial; generalment, les velocitats de resposta dels PLC en diferents nivells són suficients per complir els requisits dins dels rangs d'aplicació previstos. Tanmateix, si s'ha d'utilitzar un PLC fora del seu abast estàndard, o si funcions o senyals específics imposen requisits de velocitat excepcionals, la velocitat de resposta del PLC s'ha d'avaluar acuradament. En aquests casos, es pot optar per un PLC equipat amb capacitats de processament d'E/S d'-alta velocitat o seleccionar un model que admeti mòduls de resposta ràpida- i mòduls d'entrada d'interrupció.

 

Fiabilitat
Per a la majoria de sistemes generals, la fiabilitat inherent d'un PLC és totalment adequada. Tanmateix, per als sistemes on els requisits de fiabilitat són excepcionalment estrictes, és recomanable considerar la implementació d'un sistema redundant o un sistema d'espera-calent.

 

Estandardització de models
Dins d'una única empresa, s'ha de fer tot el possible per estandarditzar els models de PLC en ús. Aquest enfocament aborda tres consideracions principals:
1) Intercanviabilitat: els models estandarditzats permeten que els seus mòduls serveixin com a còpies de seguretat mútues, simplificant així l'adquisició i la gestió de les peces de recanvi.
2) Competència tècnica: amb models estandarditzats, les funcions i els procediments operatius es mantenen coherents, cosa que facilita la formació tècnica i contribueix a la millora global de l'experiència tècnica.
3) Integració del sistema: els models estandarditzats garanteixen la compatibilitat entre dispositius perifèrics i permeten compartir recursos; això facilita la comunicació de xarxa i, quan es combina amb un ordinador amfitrió, permet la construcció fàcil d'un sistema de control distribuït de diversos-nivells.